Planeta en perill

Fa poc dies, una missió científica va aconseguir fer una immersió amb submarí a gairebé 11.000 metres sota el nivell del mar (més exactament a 10.928 metres). Un rècord, ja que mai cap humà havia aconseguit baixar a aquesta profunditat. No obstant això, aquesta superació tecnològica i humana també va ser notícia per una trista troballa, ja que a més d’algunes espècies que fins ara eren desconegudes per a l’home, també es van poder observar restes de plàstic en aquest fons marí mai explorat. La comunitat científica alerta amb cada vegada més insistència que la pol·lució, derivada de la nostra manera de consumir i de la urbanització massiva, posa en perill el planeta i els milers d’espècies que actualment hi conviuen. Actualment en desapareix una, sigui vegetal o animal, cada 20 minuts (és a dir, prop de 26.280 cada any). Segons aquests mateixos científics, si no canviem els nostres hàbits de vida, aproximadament un quart de les espècies existents actualment hauran desaparegut d’aquí a mitjan segle. I no parlo del desgel de l’Àrtic a conseqüència de l’escalfament global i del canvi climàtic, una catàstrofe mundial que ja està afectant la totalitat del nostre planeta amb conseqüències molt greus. Malgrat aquestes descobertes preocupants i prediccions alarmants continuem, però, sense modificar (o poc) les nostres conductes, ja que generem cada vegada més residus, no reduïm l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i els nostres dirigents no arriben a posar-se d’acord sobre solucions concretes i eficaces per frenar (i no dic resoldre ja que hem arribat segurament a un punt de no-retorn) les conseqüències de l’activitat humana. Cal fer ràpidament una reflexió profunda sobre aquest problema, i buscar solucions radicals i eficaces, ja que estem hipotecant el planeta que deixarem als nostres fills, alhora que els oferim una herència enverinada així com un futur incert.