La quadra­tura del cercle

Doncs pel que s'ha pogut comprovar, no ens estaven torejant els líders de PS i Liberals quan demanàvem pel postpacte a les territorials, donant per fet que existia i que s'havien posat 'd'Acord' també en la solució als escenaris possibles a partir del dia 8 d'abril. La insistència en entrevistes davant López i Gallardo responia a la lògica, per mi de calaix, que diu que en un pacte preelectoral presentat tant abans de les eleccions s'havien explorat totes les combinacions postelectorals possibles i probables als resultats que podien oferir les urnes i tractar de donar-hi resposta de consens. Doncs, no. No hi havia postpacte. Potser tenen raó els que diuen que era massa heavy acordar una investidura a la prèvia, tenint en compte el que havia costat explicar un pacte amb l'adversari polític de sempre. I que una cosa és acordar els quatre punts del programa on ens van dir que estaven d'acord, obviant tot el que els separa, i una altra cosa diferent és fer cap de Govern qui defensa més el que els separa que no pas el que els uneix. Era com buscar la quadratura del cercle. Que el leitmotiv de d'Acord era el canvi de majoria, cert. I no només cert. Cert i proclamat públicament per activa i per passiva. Que Liberals, no havent-hi postpacte han buscat, i trobat, el millor escenari per a la seva formació i programa, també. Això sí, assumint el desgast de la decisió. Aquí pau i després glòria, que diuen els veïns de baix. I a veure com va l'experiment del tripartit, que aquí no tenim experiència en fórmules similars. Cercle i quadratura. Termes que semblen topar de base. Permeteu-me una pregunta innocent adreçada als que no són ni dels uns ni dels altres. Amb la mà al cor i sense carnet ni de partit, ni de simpatitzant, ni de hater a la boca. Si fem abstracció de fílies i fòbies, què és més difícil de justificar políticament, el pacte de les candidatures d'Acord o el pacte del govern actual? Kill me, truck.