Infants en el punt de mira

Imagina’t que tens catorze anys. Imagina’t que és dissabte a la tarda i vols sortir a jugar a voleibol amb la teva colla o que és diumenge i vols anar a fer una barbacoa al camp amb la família. Imagina’t que no ho pots fer perquè estàs en una zona en guerra, en conflicte i que hi ha bombes sense explotar o mines antipersona i has d’estar sempre amatent on vas i per on passes. Imagina’t que ets la Sònia i vius a l’est d’Ucraïna i que això és el seu dia a dia dels darrers cinc anys.

Ara posa’t al lloc del Hussein i vius a Hudayda, al Iemen, que pateix una guerra des de ja fa més de quatre anys. I que és difícil comprar menjar per a la teva família perquè els preus s’han apujat una barbaritat. Imagina’t que la teva filla petita de només un anyet està desnodrida i que l’hospital més proper és a una hora de camí sota els bombardejos però hi has d’anar per poder salvar-la.

La Sònia i l’Oda’a són només dues dels 34 milions d’infants que, segons l’Unicef, viuen actualment en països o zones en conflicte. Malauradament, actualment hi ha simultàniament el nombre més alt de guerres o conflictes al món en els darrers 30 anys. Aquests darrers anys s’han violat contínuament els drets d’aquests milions d’infants: sense pau, desprotegits, sense accés a l’educació, reclutats per grups armats, sense aigua potable, patint abusos físics, psicològics o sexuals, el seu present i el seu futur estan en perill.

Les escoles, els hospitals, els serveis d’aigua són objectius constants en els conflictes. I els infants estan en el punt de mira. I no ho podem consentir, els nens i nenes no poden estar al centre d’aquestes guer­res. Hem de cridar ben fort prou!

Però mentre escric aquestes línies, m’arriba una notícia que s’està convertint en habitual i que no ho podem permetre més: vas morir divendres en una atac a Taiz, ciutat del sud del Iemen. No podem permetre que aquestes morts siguin la normalitat. Diguem prou.