El futur de Vallnord

L’entrada de Saetde com a accionista majoritari a Secnoa va representar un respir per a les arques comunals d’Ordino i el temps dirà si també representarà la salvació de l’estació d’Ordino Arcalís. Ara bé, aquest nou escenari ja va posar en entredit el seu encaix amb Vallnord, societat formada per EMAP (Pal Arinsal) i Secnoa (Arcalís).

Amb un nou soci majoritari que forma part de Grandvalira, és natural que es creïn sinergies entre Secnoa i les estacions de les valls d’orient i, alhora, es fa molt difícil que Arcalís pugui també negociar accions comercials amb Vallnord. Un doble joc incòmode per a totes les parts. L’escenari ja no és el mateix i això ho canvia tot. Ara és del tot coherent que Arcalís demani la sortida de Vallnord, malgrat haver-se’n beneficiat durant molt de temps.

És comprensible que Pal Arinsal no estigui disposada a perdre una marca plenament consolidada i que ja és un referent per als turistes de les estacions de les valls del nord.

Quin futur pot tenir Vallnord, després de la salvació de Grandvalira i que Saetde hagi adquirit la majoria de les accions d’Ordino Arcalís?

Sembla que poques opcions queden per a l’estació massanenca. Pal Arinsal podria optar per crear un producte ben diferenciat, enfront dels altres dominis esquiables del país, captant, potser, una clientela que busca un entorn més familiar. Una altra alternativa, de la qual fa temps que es parla, passaria per la creació d’un forfet únic de país. Una solució que implicaria la col·laboració i la voluntat de totes les parts, i que donaria molta força al producte de la neu a tot el país. Aquesta opció permetria la convivència de totes les societats explotadores dels camps de neu, sense rivalitats, tal com ja passa en altres dominis esquiables, com és el cas de les Dolomites.

De moment, el comú de la Massana ha demanat reunir-se amb el màxim representant de Saetde. Veurem si aquesta trobada determina el futur de Vallnord.