Orgull

Si comencés avui aquesta columna tot dient: m’omple d’orgull i satisfacció... probablement la vostra ment volaria a antics Nadals televisius amb el discurs del rei emèrit espanyol, Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies. Però del que parlaré no té res a veure amb dinasties, noblesa o reialesa europea. Avui em sento orgullosa de poder dir que entraré a formar part de l’òrgan que, de bell antuvi, ha ostentat la sobirania del poble andorrà. El proper dia 4 de juny juraré i prometre el càrrec de consellera davant de la primera síndica general del Consell de la història, la senyora Roser Suñé, i de la senyora Meritxell Palmitjavila, com a subsíndica general, també representant femenina.

El Consell sempre s’ha mantingut com una institució representativa del poble andorrà, però ha evolucionat fins ser una institució moderna en tots els sentits, tant arquitectònicament com en els seus usos i costums, ara ja reglats des de la nostra Carta Magna. El fet d’entrar i poder caminar jo sola per primera vegada a Casa de la Vall va ser molt impactant, sobretot creuar la Sala dels Passos Perduts, veure la campana amb la qual es cridava al ple i tocar l’Armari de les Set Claus, ple de documents històrics. Però el fet d’estar a la cuina, conservada fins i tot amb els estris de l’època, i sobretot amb aquell autèntic foc a terra, va fer que tanqués els ulls i retrocedís en el temps, a les nits en què, al voltant del foc, estaven asseguts els representants de les diferents parròquies i menjaven, debatien i prenien importants decisions pels ciutadans.

Aquest esperit que sens dubte es pot respirar i sentir a l’antiga Casa de la Vall, em va fer, primer, tenir un sentiment de profund agraïment a totes les persones que han confiat en mi, i després, sentir-me absolutament compromesa amb el meu futur càrrec com a part dels vint-i-vuit consellers que conformen el Consell General, un dels parlaments més antics d’Europa.