Sortim de la misèria

Travessem una situació en la qual l’economia creix de manera notable des de fa cert temps, però d’això no se n’està beneficiant la majoria social del nostre país. La bonança econòmica està generant quantiosos beneficis per a les grans empreses i un augment molt important de les grans fortunes i de les rendes més elevades del país, però no està repercutint amb la mateixa velocitat i intensitat sobre el gruix de la població, i especialment sobre els que van sofrir amb major intensitat els rigors de la crisi i de les retallades. Creix el PIB, però no el benestar social, de manera que no es redueixen els elevats nivells de desigualtat i pobresa que suportem. Les restriccions i retallades en salaris, pensions i tot tipus de polítiques socials van ser generals des del 2010. La precarietat laboral no ha deixat de créixer des de llavors. No obstant això, en el moment de la recuperació econòmica s’ha produït el desviament dels seus beneficis cap a àmbits que no tenen a veure amb l’interès general i no responen als drets adquirits.

El canvi de Govern hauria de proporcionar l’oportunitat de revertir les reformes més agressives imposades per l’antic Govern de DA i recuperar, si més no, part dels drets expropiats, així com d’aplicar polítiques econòmiques diferents, amb polítiques participatives que abandonessin definitivament l’austeritat extrema que tant sofriment ha causat, i posant en el centre del seu objectiu la millor qualitat de vida de les persones. Derogant les reformes laborals imposades sense diàleg ni consens, de manera que es recuperin els drets laborals usurpats a les treballadores i treballadors tant del sector públic com privat. Cal establir noves formes d’organització del temps de treball, que permetin fer compatible la vida professional i la vida privada. Cal augmentar els salaris per ficar-los a l’altura del cost de la vida, cal una Andorra per a tots.