Per què no la integració?

“Espot obre la porta a una moratòria en l’aproximació a Europa si l’acord marc no satisfà les necessitats del país”.

He de reconèixer que les declaracions del Cap de Govern llegides a la premsa a finals del mes passat em van decebre.

Em costa entendre tal indecisió; tanta por, de fet. Significa que tot el que s’ha dit durant vuit anys només és vent?

Ignoro en quin punt estan les negociacions sobre l’Acord d’Associació amb la UE. Sóc, però, dels que pensen que anem tard i que caldria estar negociant la integració.

S’ha fet balanç de la quantitat de normativa europea que estem aplicant ja ara sense ser membres? Molta. Sense participar, mai, en l’elaboració. L’adoptem quan es posa en marxa, i prou. El mateix passarà amb un acord d’associació. Com també és així a l’Espai Econòmic Europeu. Era l’opció preferida del conjunt de les nostres forces polítiques.

Mirem una mica al nostre entorn: Luxemburg i Malta, els dos estats més petits de la Unió. L’un n’és soci fundador. L’altre va integrar-se molt més tard i després d’unes negociacions que es van dilatar en el temps per més d’una llarga dècada a la qual es va posar punt final a demanda maltesa, no per pressió del gegant europeu.

Els va malament ser-ne membres? Són països més grans que Andorra. Luxemburg, unes cinc vegades. Malta unes quatre en població. El territori és més petit. Que relatiu, tot...

Però les empreses no s’han d’expatriar per treballar a la UE... Amb acord o sense, acabarem assumint tota la legislació comunitària. Ens podrem beneficiar dels avantatges inherents als membres? L’accés a tots els programes i, sobretot, en particular per als nostres joves: el reconeixement del passaport andorrà com a comunitari amb la mobilitat que això permet?... I acabada la doble nacionalitat que genera.

No sé qui ho ha dit: “La pena de l’ahir i la por del demà són els lladres que ens roben l’avui”. Resumeix perfectament el que ens està passant.