Mesurar el treball infantil

“L’explotació de la infància constitueix el mal més espantós i insuportable per a l’ànima humana. Una tasca seriosa en matèria de legislació social comença sempre amb la protecció de la infància.” Aquestes són paraules d’Albert Thomas, primer director de l’Organització Internacional del Treball. Durant el seu segle de vida, la OIT ha treballat per combatre el treball infantil com demostra que un dels primers convenis adoptats va ser el relatiu a l’edat mínima en la indústria (Conveni núm. 5, 1919). Però com es mesura? Molts nens i nenes ajuden a casa seva amb les tasques domèstiques, alguns ajuden a negocis familiars, a collir fruita... És això treball infantil? Una eina que s’utilitza són enquestes a infants de 5 a 17 anys de 50 països preguntats sobre el tipus de treball que fan i quantes hores hi dediquen. Es distingeix entre activitats econòmiques (treball pagat o no remunerat per a algú de fora de la llar, feina per a una granja o negoci familiar) i treballs domèstics (tasques domèstiques com cuinar, netejar o cuidar altres nens). També s’hi recull informació sobre condicions de treball perilloses tot i que qualsevol tipus de treball realitzat pels menors es considera treball infantil i es marca uns indicadors estàndards per a mesurar-lo. Així es considera treball infantil si, per setmana, fins als 11 anys, es fa 1 hora de treball econòmic o 21 hores de serveis domèstics no remunerats; entre 12 i 14 anys, 14 de treball econòmic o 21 de serveis domèstics no remunerats i entre 15 i 17 anys, almenys 43 hores de serveis domèstics econòmics o no remunerats. Tot i els esforços fets, encara avui dia s’estima que 152 milions de nens i nenes encara es troben en situació de treball infantil dels quals 7 de cada 10 treballen en l’agricultura. D’aquí l’elecció del lema del Dia Mundial contra el Treball Infantil que se celebra avui: els infants no haurien de treballar al camp, sinó en els seus somnis.