Patrimoni nacional

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer i visitar part del nostre patrimoni nacional que es troba a l’estranger. En una sortida de motos, des d’Andorra i passant per les serralades a l’entorn de Madrid, vam dirigir-nos a la plana manxega, al sud de Toledo, on vam trobar la bonica vila de Consuegra. Aquí és on Miguel de Cervantes va imaginar les aventures d’en Quixot, d’en Sancho Panza, de la Dulcinea, d’en Rocinante, d’en Clavileño… Qui havia de dir al mundialment conegut escriptor castellà que, 400 anys més tard de la publicació de la seva famosa paròdia, un dels seus gegants passaria a ser propietat d’un coprincipat, lluny del seu regne de Castella?

Doncs així és. Un dels molins de vent ubicats a Consuegra, concretament el que està situat més al nord del llom de la serra que domina la vila, que s’anomena Clavileño, és patrimoni andorrà des del 1967, quan la vila de Consuegra el va cedir al nostre país, en mostra d’amistat entre ambdós territoris.

Després de visitar aquest paratge ventós, ens trobem aquest fabulós molí de vent amb l’escut d’Andorra i al damunt la seva porta, un cartell del Principat d’Andorra. Sempre fa il·lusió trobar-se lluny de les nostres fronteres un bocí més del nostre patrimoni. A banda d’aquesta troballa, aquesta mateixa setmana, també vaig descobrir que a l’estat veí del nord, aquest cop molt més a prop dels nostres límits fronterers, s’hi troba la localitat Ariégeoise de L’Hospitalet, on també trobem una singular construcció. La borda d’Andorra, propietat del Govern d’Andorra, és un símbol dels lligams històrics amb el poble francès, que servia i podria seguir servint als pastors andorrans per donar aixopluc i descans als seus ramats, en moments de transhumància.

En una setmana he tingut la sort de descobrir i visitar dos indrets singulars on trobem uns bocins del nostre patrimoni. Per cert, ambdues propietats estan força ben conservades i no deixen de ser un reclam i, alhora, una manera de donar a conèixer la nostra identitat.