El culpable: un GPS

Tenim un handicap important amb el tema de les comunicacions. Al bell mig dels Pirineus, entre dos Estats de la vella Europa, les vies per carretera són complicades per raons de topografia i de climatologia. És ben cert que tot i que la marca Andorra glosa que som el País dels Pirineus, els grans pensadors europeus que van decidir el traçat dels grans eixos vertebradors terrestres del sud del continent ens han obviat clarament. Les carreteres potents que uneixen França i Espanya voregen l’Atlàntic i també el Mediterrani. Certament aquestes solucions estan centrades en la facilitat orogràfica que aporten els dos extrems marítims dels Pirineus i nosaltres, malauradament, ens situem al centre de la serralada. En aquest aspecte, doncs, hem tingut mala sort? Ara que estem negociant el nostre futur amb la Unió Europea, sospito que ja no queden fons de cohesió per construir eixos de carreteres i/o de ferrocarril Nord-Sud, passant per Andorra, només que sigui per “desencaixar-nos” ara que parlem d’encaix a Europa. Després d’aquests desencants, només ens queda mirar el cel i el firmament més planer fa cap a l’aeroport de la Seu d’Urgell, ja que molts desacords hem patit amb la recerca de les ubicacions heliportuàries. L’aeroport depèn d’Aena per la seva ubicació dins de l’Estat espanyol. La implantació d’un GPS era l’únic escull logístic que quedava pendent i vet aquí que apareix el ministre de Foment del Regne d’Espanya, Sr. José Luis Ábalos, que passava per aquí, i ens dona llargues amb el GPS, una eina imprescindible en capçalera de pista per garantir la seguretat. L’endemà podem llegir una correcció, un canvi de rumb, doncs ara resultaria que el GPS és una prioritat per a Espanya: la meva primera impressió va ser de cabreig monumental pensant que aquesta gent no són de fiar. Ara només podrem confiar en nosaltres mateixos i l’equipament haurà de fer-se a Andorra. És una qüestió de testosterona.