Sant Julià agonitza

Fa prop de quatre anys, una nit de desembre del 2015, la gran sorpresa de les eleccions comunals va venir de la parròquia de Sant Julià de Lòria, quan una nova formació política va fer caure el monopoli que Unió Laurediana ostentava des de feia més de 15 anys. Aquest nou partit, format per l’aglutinament de diverses tendències, va prometre durant la campanya electoral nombroses coses als electors, com ara inversions més pensades i no tan improvisades, una millora de la gestió de Naturlandia o la potenciació del comerç. En definitiva, i reprenent paraules dels candidats, el compromís era donar un nou impuls a la parròquia, és a dir, donar-li més força i més vida. A pocs mesos de noves eleccions comunals, però, costa de veure aquesta renovació promesa, ja que tret d’alguns esdeveniments puntuals (que en la major part existien abans que aquest equip entrés en funcions) es veu poc dinamisme en general, la gestió del parc de Naturlandia ha estat deplorable i, sobretot, s’ha parlat més de Sant Julià aquests darrers quatre anys en negatiu que en positiu. M’explico. L’aferrament de voler imposar una tirolina o un ràfting sense estudis objectius i precisos, la poca entesa entre els membres del mateix equip comunal, i els retrets i les acusacions greus entre ells (la hipotètica discriminació de les dones de la majoria per part del cònsol major ha estat més que comentada als mitjans de comunicació) són alguns dels exemples que han malmès la imatge de la parròquia. Si comptéssim els articles de premsa que han afectat negativament aquests darrers quatre anys la imatge de Sant Julià i l’han descrit com una parròquia agonitzant gestionada de manera poc eficaç i eficient podríem acumular centenars i centenars de pàgines! En aquest cas, crec que seria convenient reclamar responsabilitats polítiques per la gestió duta a terme per l’equip comunal, que finalment no ha complert la major part de les seves promeses.