Parlem de diversitat

Els canvis en el vocabulari són importants i pel que fa a la discapacitat i la diversitat funcional no només hi ha un canvi de paraules, sinó un canvi conceptual que genera substitucions de vocabulari però no com a sinònims. Els canvis de paradigma als quals fem referència en la darrera dècada comencen a prendre rellevància en molts àmbits, com l’acadèmic, el social i el polític. Les paraules canvien a mesura que canvia la realitat. Canviar la paraula no fa canviar la realitat, sinó que els canvis en les paraules responen a un canvi de mentalitat, de perspectiva, de manera de percebre la realitat o de ganes d’expressar-la de manera diferent o de contribuir a una evolució general de mentalitat que faci transformar la realitat. D’un temps ençà se sent parlar de diversitat funcional, basant-nos en el diccionari normatiu, com la qualitat de funcionar de manera diversa és un terme alternatiu al de la discapacitat que ha començat a utilitzar-se a proposta dels mateixos afectats i el que es pretén és substituir-ne d’altres la semàntica dels quals pot considerar-se pejorativa, tals com discapacitat o minusvalidesa. Amb el terme diversitat funcional es proposa una nova visió que no és negativa, que no implica malaltia, deficiència, paràlisi, retard, etcètera, independentment de l’origen patològic, genètic o traumàtic de la diversitat en qüestió. No obstant això, no es nega el fet que es parla de persones que són diferents a la norma estadística i que per aquest motiu realitzen algunes de les seves funcions de manera diferent a la resta de la població. Però si del que es tracta és de fer desaparèixer la discapacitat, cal modificar l’entorn. Canviar l’entorn perquè no causi tanta discapacitat, perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats. I també cal donar valor a la diversitat, donar-li el valor positiu que té, tota mena de diversitat, perquè la diversitat en la seva diferència és la que enriqueix una societat totalment inclusiva.