Polítiques familiars

Fa poc, el Centre de Recerca d’UNICEF, Innocenti, presentava una publicació sobre si els països considerats rics tenen polítiques favorables a la família. Per què són importants aquestes polítiques? Perquè ajuden, d’una banda, als infants a tenir un bon començament en la vida i, d’altra banda, a pares i mares a trobar equilibri entre la vida familiar i professional. I quines són aquestes polítiques? L’informe s’ha focalitzat en dues que UNICEF considera clau: els permisos maternals i paternals i la taxa d’educació infantil. Altres mesures familiars, com les prestacions econòmiques, no s’han tingut en compte perquè els autors van voler limitar l’abast de l’informe a aquelles relacionades amb la conciliació. I aquesta revisió, que ha inclòs 41 països membres de l’OCDE i de la Unió Europea, mostra que alguns d’aquests països no ofereixen solucions a les famílies.

El que s’hi observa és molta disparitat entre països. Pel que fa a les baixes maternals, n’hi ha que ofereixen fins a 85 setmanes de baixa pagada com Estònia o les 72 d’Hongria però d’altres com Nova Zelanda i Austràlia només en donen 8. La meitat dels països inclosos no ofereixen baixes de mínim 6 mesos que és la recomanació de l’OMS i d’UNICEF. Si mirem les baixes parentals, Japó és el país que dona més setmanes, 30, seguit de Corea amb 17 però hi ha 15 països que no en donen cap. Cas especial, Estats Units: únic país sense cap baixa pagada.

Si s’analitza la taxa de matriculació, continuen les diferències. La inscripció dels menors de 3 anys varia des del 5% de la República Txeca al 70% de Dinamarca i la de fins a l’educació obligatòria, del 51% de Croàcia al 99% d’Islàndia.

I on estaria Andorra? Amb 20 setmanes per a la mare, amb 4 setmanes per al pare i amb taxes del 36% fins als 3 anys i del 94% dels 3 als 5 anys, es trobaria al mig de la taula d’entre els 31 països amb dades comparables. Queda camí a recórrer per ser com Suècia.