Incivisme

Desconec quin és el nombre de gossos que hi ha per habitant a Andorra, però segons la meva percepció, diria que la xifra és força considerable. Aquesta subjectiva impressió ve fomentada per l’incivisme d’alguns amos dels gossos. Passejar-se per les voreres amb olor d’orins, esquivar tifes en segons quines zones, escoltar els lladrucs de gossos tancats en alguns balcons o sentir la pudor de gos en agafar un ascensor són alguns dels inconvenients que patim els ciutadans, ens agradin o no els cans. Aquestes situacions provoquen, en algunes ocasions, l’odi cap als animals de compa­nyia i són un greu problema d’higiene i salubritat, sobretot en els espais públics.

El més desitjable seria aconseguir la conscienciació dels propietaris amb una bona pedagogia i les administracions han de seguir treballant en aquesta línia. Els comuns també s’esforcen per millorar la convivència entre els gossos i els ciutadans col·locant dispensadors de bosses de plàstic, ubicant parcs específics d’esbarjo i, fins i tot, en alguns casos, instal·lant tòtems que serveixen de lavabos. Però ni les campanyes de sensibilització ni les inversions en instal·lacions són suficients. Sense un sistema sancionador difícilment aconseguirem evitar l’incivisme de certs propietaris. És per això que celebro que finalment els comuns hagin donat llum verd al cens d’ADN caní. Una nova mesura punidora que s’afegeix a l’ordinació d’Andorra la Vella que obliga els propietaris a portar una botella d’aigua per ruixar les miccions. Les analítiques tindran un cost considerable per als comuns i aquest fet desperta la indignació dels propietaris cívics i dels ciutadans no amants dels gossos, però l’estat de certs carrers evidencia la necessitat d’adoptar aquesta acció.

En qüestions d’incivisme, també podria parlar de les burilles o dels papers que alguns ciutadans llencen a terra. Una altra tipologia per parlar en una altra ocasió.