Límits del liberalisme

La definició de liberalisme polític seria aproximadament: doctrina política, econòmica i social, nascuda a final del segle XVIII, que defensa la llibertat de l’individu i una intervenció mínima de l’Estat en la vida social i econòmica. De fet, soc convençut liberal, crec que si l’Estat controla empreses pot ser del tot ineficient i pervers, prevalent l’entrada de recursos humans segons la conveniència dels polítics i no de la seva vàlua o necessitat de l’empresa. D’exemples al nostre país en tenim, només cal buscar aquelles empreses mantingudes a cop de talonari per l’organisme rector, empreses amb tirolinesques idees, o estacions d’esquí ineficaces que busquen intel·ligentment la mà de ferro privada amb un perfecte Business Plan dissenyat. Com tot, el liberalisme té extrems que no comparteixo, si deixem en mans del mercat sectors molt sensibles, ens podem topar inclús amb situacions inconstitucionals, sectors bàsics com ara l’energia, l’aigua, l’educació, la sanitat i l’habitatge no es pot deixar que els mercats els autoregulin; per exemple Espanya, amb unes factures de llum indesxifrables que aboquen a la pobresa energètica les famílies, o o el dret a una vivenda digna, que ja preveu la Constitució. El sector privat també pot paralitzar una zona comercial vital, hotels nous i acabats romanen tancats des de fa quinze anys, parcel·les amb locals comercials són buidades sense tenir aprovat el projecte pel comú o bé locals tancats a la recerca d’un lloguer impos­sible. La meva actual responsabilitat escaldenca em fa pensar que hem de protegir aquest eix principal comercial, Vivand, i tractar-lo, si els juristes ho permeten, com una zona d’interès nacional, i així evitar locals tancats o buits que poden suposar un impacte econòmic a tota la zona comercial. I si en la probabilitat matemàtica coincideixen moltes zones de Vivand tancades, ja ho sabeu, ens veiem a l’infern...