Cal frenar la pressió fiscal

Els mantres respecte que el progressisme té com un dels pilars l’augment de la pressió fiscal per a la redistribució de la riquesa caldria que els anéssim eliminant de la doctrina. Les polítiques impositives abusives només han donat fruit en els països escandinaus i precisament Suècia, Noruega i Finlàndia han estat un molt mal exemple per a la resta d’Europa. Es tracta de tres estat de grans dimensions per a la mitjana europea, molts recursos i escassa població. I aquestes són les fortaleses que han bastit una cultura de subvenció a tot i a tothom. L’emmirallament d’aquest Estat del benestar ha estat nefast en molts altres països en els quals s’ha volgut anar adaptant. L’únic que s’ha aconseguit és un endeutament públic brutal, fins al punt que el Banc Central Europeu no té nassos d’apujar ni una dècima els tipus d’interès davant la possibilitat de portar a la fallida França, Espanya, Itàlia... El deute dels estats és molt gran degut a l’altíssim nivell de despesa pública i el nivell impositiu ja està al límit de les capacitats com molt bé poden explicar els nostres veïns del nord. Les polítiques socials s’han d’aplicar de la forma més àmplia possible dins de les possibilitats recaptatòries. Les administracions s’han de limitar a tenir les plantilles que necessiten i precisament a major despesa en funcionaris menor capacitat per a polítiques socials. Davant d’aquesta realitat encara hi ha veus al país que demanen més impostos sense tenir en compte que estem ja a poc de ser competitius (si és que encara ho som) en un sector tan important com el comerç. Però no només això, la principal fortalesa d’Andor­ra és la baixa tributació. Permet ser un Estat diferent, que dona oportunitats, on no hi ha atur i on la cobertura dels casos socials és gairebé plena. El progressisme passa per lluitar perquè tothom en aquest país tingui dos dies de festa per setmana i no la vergonya que vivim en aquest camp.