No m'ho puc creure!

Aquesta quinzena m’agradaria comentar dues anècdotes que he viscut darrerament i que em van sorprendre, per no dir preocupar. La primera concerneix el nostre sistema sanitari, ja que per mala sort vaig haver d’acompanyar la meva filla a urgències (havia caigut dos o tres dies abans i es queixava de manera reiterada que tenia mal). Quina va ser la meva sorpresa, però, quan vaig llegir posteriorment l’informe mèdic, que estava redactat íntegrament en llengua castellana! Un informe, emanant d’una entitat parapública, redactat en una llengua altra que l’oficial! Només es veuen aquestes coses a Andorra, i tinc els meus dubtes que la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, promulgada pel Consell General l’any 1999, permeti aquestes pràctiques. La meva segona sorpresa va passar en un conegut i selecte supermercat de la part alta de l’avinguda Meritxell. Conscient que cal minimitzar els embolcalls de plàstic, que cada vegada generen més destrosses en el medi natural, i havent llegit un article que el Govern preparava una iniciativa destinada a conscienciar sobre la importància de reduir l’ús d’aquest tipus d’embalatges, vaig decidir no posar un manat de plàtans en una bossa. Quan vaig apropar-me al treballador encarregat de pesar la fruita, aquest va insistir a posar la fruita en una bossa de plàstic, i quan li vaig dir que no calia i que només calia enganxar l’etiqueta sobre la fruita, em va contestar que la seva direcció l’obligava a posar tota la fruita en bosses, ja que si no els clients podien afegir-ne més després d’haver-la pesat. A més d’una manca de confiança vers la clientela, el plantejament del supermercat era totalment incoherent, ja que l’endemà participava en la campanya governamental i tenia previst distribuir de manera gratuïta bosses tèxtils reutilitzables per fer servir en la compra de fruita i verdura, i així promoure la reducció dels embolcalls de plàstic. De veritat, hi ha coses que són difícils d’entendre!