Pisos de protecció oficial

Començarem explicant bé el concepte perquè puguin saber què són els pisos de protecció oficial, que cal no confondre amb els de protecció social. Es tracta d’un tipus d’immoble en què les prestacions i característiques estan avalades per l’Estat i té unes dimensions i un preu màxim. Aquest tipus d’habitatge pot llogar-se de forma temporal o comprar-se, i està construït per promotors immobiliaris que arriben a un acord amb l’Estat rebent una sèrie d’ajudes públiques. I, per tant, els promotors no hi inverteixen res, sinó que, finalment, és l’Estat, és a dir, el contribuent, qui paga la diferència entre el cost que té per al comprador i el que realment costaria l’immoble a preu de mercat. Per tant, el preu de venda i de lloguer dels pisos de protecció oficial és força més baix que el dels pisos al mercat lliure, però també és cert que tenen una sèrie de condicions que fan que no tothom pugui accedir a viure-hi. Han de ser usats com a habitatge principal i s’han de fer servir com a primera residència de les persones que els adquireixin. L’objectiu principal és que la classe treballadora no hagi de pagar l’alta especulació immobiliària que tenim a Andorra, tant en el lloguer com en la compra. Assegurant uns compromisos i uns filtres conseqüents com poden ser deu anys de residència en cas de compra, no poder revendre la propietat en un mínim de 20 anys i no poder rellogar en cas de lloguer. Qui estipula el preu dels pisos de protecció oficial, així, no pot ser cap altre que el Govern d’Andorra. Que sobre la base del cost de la vida i els salaris percebuts ha d’oferir les garanties suficients perquè el preu de l’habitatge protegit no superi el trenta per cent del salari mitjà a Andorra. Permetin a les classes treballadores poder accedir a un habitatge digne i a un preu just, i no haver de revertir un vuitanta per cent del salari en l’habitatge com passa actualment, posant per fi la política al servei del ciutadà i no el ciutadà al servei del polític.