Pit i collons!

Hi ha qui considera certes llengües més eficients que d’altres per a les arts amatòries i afirma que el català no és una llengua per a la seducció. Res no s’allunya més de la realitat: el català és una llengua vàlida per a tots els usos, inclòs l’amorós, perquè d’amor i desig en pateix tothom i d’alguna manera s’ha de verbalitzar. El problema és potser que, com deia Serrat, les paraules d’amor, senzilles i tendres, s’han “après d’antics comediants” que sovint parlen d’altres llengües. No obstant això, de referents autòctons en tenim un bon grapat. Preneu nota. Joanot Martorell a Tirant lo Blanc, la gran novel·la medieval catalana, relata amb gran càrrega eròtica les passions del cavaller Tirant per la princesa Carmesina, que té els pits com “dues pomes del paradís”, amb qui gaudeix besant-li “les mamelles amb gran delit” i passejant la mà pel seu “secret” o “lloc vedat”. Els amants valencians de Vicent Andrés Estellés tampoc no s’estan de res quan, ignorant Petrarca i Bécquer, carden com bàrbars duts per un amor “brusc i salvatge” que els fa anar “a rebolcons entre besos i arraps”. I si amb la música, la narrativa i la poesia no en teniu prou, Conrad Son, director de la saga pornogràfica Les excursionistes calentes, proposa recursos com “Amunt i avall. Quin ritme, Mare de Déu senyor!” o “Això és un túnel i no el del Cadí”. Martorell, Estellés i Son s’hi van posar molt abans que el TERMCAT publiqués la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que inclou perspectives, orientacions i tendències diverses. Llegides les entrades, puc garantir que Tirant no en té res d’asexual gris i que, de ben segur, es moria de ganes que Carmesina li practiqués una fulla de rosa, una gola vibrant o una asseguda a la cara. Ara bé, aquestes pràctiques no fan princesa sinó amant valenciana o excursionista, expertes en brollades a raig. Si aquest estiu no cardeu en català que no sigui perquè us manca lèxic.