Les curses de muntanya II

Fa uns dies vaig llegir en aquest mateix diari un article d’opinió sobre les curses de muntanya i l’amenaça que constitueixen per al medi natural, ja que, per citar l'autora, “provoquen erosió del sòl, danys a la vegetació, afectació sobre la fauna i deixen restes de senyalització i deixalles que, de vegades, no es recullen de manera escrupolosa”. No puc estar del tot d’acord amb aquestes afirmacions, ja que la major part dels corredors de muntanya (i dels organitzadors de les curses) són persones que s’estimen les muntanyes i fan tot el possible per preservar-les. Sempre pot haver-hi alguna excepció, però crec que són minoritàries. Altres activitats, però, són molt més lesives per al nostre medi natural, i també en fan una utilització mercantil. Podem citar, per exemple, l’esquí alpí, les motos de trial, la bicicleta de descens, i moltes altres activitats similars. Quantes muntanyes s’han destrossat en nom de l’esquí per instal·lar ginys mecànics o obrir pistes noves? Quants arbres s’han tallat per dissenyar pistes de descens de bicicletes? Algú ha vist l’estat del bosc de Pal darrerament, amb centenars d’arbres tallats i deixats a terra, en nom de les santes bicicletes, o la zona del Forn de Canillo, on l’hàbitat natural de les marmotes ha quedat totalment destruït per instal·lar-hi un tobogan alpí? I l’estat dels diferents corriols i camins de muntanya a Sant Julià després de l’organització de dues jornades de trial clàssic al mes de juny? I no parlo de futurs projectes com l’aeroport andorrà o el telefèric el Pic de Carroi! Aquestes activitats, no forçosament esportives, són molt més lesives per al nostre medi natural que les simples curses de muntanya, per molt multitudinàries que siguin. I també fan una utilització mercantil potent de les muntanyes, ja que en el cas d’algunes de les activitats que he citat abans parlem de molts diners, molts més que els que generen les curses de muntanya.