L'amor perfecte

Antigues concepcions idealitzades sobre l’amor en parella van instal·lar la fantasia que si la persona triada posseeix defectes, la relació fracassarà. Alguns éssers humans creixen amb la idea que l’amor és sinònim d’una parella perfecta, i que únicament si la persona que tries per al teu projecte de vida en comú no té defectes, seràs plenament feliç. També és comú creure que perquè la relació sigui exitosa, ha d’haver-hi un sacrificat i incondicional lliurament, brindant-li al ser estimat tot el que la seva necessitat personal requereixi, renunciant a la teva forma de ser.

Aquesta incorrecta concepció de l’amor suposa un vincle totalment asimètric i amb algun punt de submissió i servitud, en què l’èxit de la relació està basat únicament en les accions que facis en pro de satisfer l’altre, adaptant-te a ell per fer-lo feliç sense qüestionar en absolut el benefici mutu i també el propi.

En altres casos, la no-acceptació dels defectes de la parella pot portar-te a la necessitat o l’intent de canviar la teva manera de ser, amb l’objectiu d’aconseguir un acostament a la persona idealitzada. Aquest és l’error més gran que pots cometre. Canviar la personalitat significa renunciar a tu mateix, als teus valors, al teu camí a la felicitat. Pots sacrificar-te en tots els moments que la situació ho requereixi, però mai has de canviar el teu “jo” autèntic.

Has d’aprendre a acceptar la imperfecció de la parella, i la teva parella els teus defectes, ja que reconèixer les imperfeccions en l’altre us permetrà veure-us com a persones reals, imperfectes però reals.

Establir un vincle sa és acceptar que la parella amb qui decideixes encarar un projecte de vida conjunt té virtuts i defectes, i que has d’aprendre a mirar-la sense idealització. Acceptar la persona tal com és vol dir construir una relació humana, sincera, autèntica i honesta i amb moltes garanties d’èxit en el camí de la felicitat.