No entenc res. Res de res

Aquells que ho hagin pogut experimentar sabran del que parlo, però una setmana, set dies només, són prou per aconseguir una mica de distància. Us ho puc assegurar. Si voleu, millor dues, hi estic d'acord. Però una sola setmana reconec que dóna suficient marge per posar la perspectiva necessària per veure les coses, com a poc, una mica d'una altra manera. Reconec que l'actualitat em marca el tempo personal. Intento, i no em rendeixo, la possibilitat que no sigui així. A molts ens agradaria aconseguir una setmana en la qual poder viure un allunyament complet, però de moment no és així. Jo, almenys, no puc perdre la pista del dia a dia. I m'agradaria que no fos així, però ho és, i treballaré per obtenir el zero absolut, però ara em costa. Però una setmana és un bon marge per fer forat. Però arriba un moment que acaba la setmana, i veus que una persona que et mereix absolutament tots els respectes, i alguns més, a banda d'un afecte personal sincer, marxa del partit on ha estat un munt d'anys, bons i dolents, descontent amb les decisions d'altres companys de la seva formació. I penses si deu tenir raó, si la cosa va per aquí, o si ha madurat prou la decisió. I conclous que hi ha alguna cosa que se t'escapa, ja que en cas contrari has estat enganyat des del principi. No es tracta de posar els millors en els llocs de major responsabilitat? No cal mirar qui és el millor per ocupar un lloc (el que sigui i on sigui) tenint en compte els seus mèrits i capacitats que no pas tenir en compte el carnet del partit que tingui? Vaja, jo ho tindria clar. Per allò que es diu la cosa pública, sempre els millors que pugui aconseguir si en sóc el responsable, tinguin la deriva que tinguin. Pròpia o aliena. Entenc que l'obligació de qualsevol que tingui responsabilitats en temes com el descrit és precisament aquesta. Una altra cosa no seria fer bé la feina. No? I com molts diuen insistentment, una feina que paguem entre tots.