Més que uns mosaics

Des del mes de maig passat l’església parroquial de Sant Julià de Lòria compta amb un gran mosaic en el presbiteri i capelles laterals obra del jesuïta Marko Ivan Rupnik. Per diferents mitjans de comunicació hem conegut que aquests treballs comptaven amb un pressupost d’uns 600.000 € i que es cobria amb aportacions del bisbat d’Urgell, del Comú de Sant Julià de Lòria, de particulars i, des de l’11 de juliol passat, del Govern que hi participarà amb un 21% del total. En la sessió de control al Govern, vam poder saber que aquesta intervenció no respon a l’esperit conservacionista i de restauració del patrimoni cultural, ja que no correspon al criteri de comprendre l’edifici, la seva història i el seu significat. Es tracta doncs d’una millora i reforma de l’edifici de culte. Per justificar la implicació financera del Govern es va apel·lar a l’obligació que l’Estat andorrà té de col·laborar en el sosteniment econòmic de l’Església, mantenint així la col·laboració secular i tradicional. No va quedar clar, però, el coneixement real del projecte i del seu cost per a l’Administració, però el que sí que ens va quedar clar és que no existia cap conveni especificant la participació econòmica del Govern amb un projecte executiu real. Atesa aquesta circumstància i per evitar que situacions similars es produeixin, el PS va demanar la realització d’un pla d’actuació sobre els temples parroquials per concretar les diferents intervencions de conservació, manteniment i millora i valorar la implicació econòmica que han de tenir les administracions públiques i l’Església i tot això emmarcat en la creació de la comissió paritària Església-Estat, tal i com ho preveu el concordat fa més de deu anys, el lloc on concretà les bases per fer efectius l’interès comú i la col·laboració amb la finalitat de preservar i donar a conèixer el patrimoni cultural eclesiàstic.