Educació en el punt de mira

“La nostra escola va ser cremada destruïda. Vaig pensar que el meu futur havia acabat”, “no puc suportar els atacs”, “durant el dia, no hi ha trets, almenys no en la nostra direcció. A la nit estem tan cansats que no escoltem res”, “no era només l'escola: tot el poble estava bombardejat. Estava espantada”. Aquests són els records que tenen alguns dels milions d’adolescents que viuen en zones de conflicte: de la Diana i el Yura d’Ucraïna, de la Bintu i la Hawa de Nigèria i de l’Ehsanullah i la Kayenat de l’Afganistan.

Malauradament les seves històries són familiars en països que pateixen guerres i conflictes des de fa anys. A l’Afganistan, les nenes i els infants amb discapacitats són especialment vulnerables. Al voltant del 60% dels que no reben educació en aquest país són nenes. Aquelles que desafien les normes dels grups armats que no les volen a l'escola, corren el risc de ser segrestades o fins i tot assassinades. A Ucraïna, si viuen a prop de la zona de conflicte, l’amenaça de ser tocats per alguna bala és molt alta durant el seu trajecte cap a l’escola. A Nigèria, centenars de milers de famílies han hagut de fugir dels seus pobles, un cop completament destruïts pels grups armats. Alguns han viscuts desplaçats internament, d’altres refugiats a països veïns.

Els atacs contra els infants continuen sense treva, violant una de les regles més bàsiques de la guerra: la seva protecció. A més d’haver estat atacats, utilitzats com a escuts humans, assassinats, mutilats o reclutats per lluitar, als nens i nenes que viuen en països en guerra també se’ls està robant un lloc segur per aprendre i jugar amb amics. Si no s’atura, a molts també se'ls robarà el futur.

Però malgrat la violència que han patit al llarg de les seves curtes vides, no els ha pogut prendre els seus somnis: ser mestra d’escola, ser miner, aprendre per a un futur millor. Fem el possible perquè els puguin fer realitat.