Solucions a l'habitatge?

L’habitatge és un dels principals reptes que haurà d’afrontar aquest Govern. L’encariment dels preus de l’habitatge i les consegüents dificultats econòmiques que pateixen nombroses famílies és una evident i greu problema del país. Per pal·liar aquesta situació, ara mateix, només tenim la temporal i perversa mesura de congelació dels lloguers, i ja es tem una desmesurada pujada dels preus, un cop arribi la caducitat de la disposició.

La taula d’habitatge s’ha emplaçat a treballar aquest tema a partir del setembre i caldrà que s’afanyi si vol trobar alguna resposta abans de l’arribada dels temporers, moment en què s’agreuja la situació. Alguns agents plantegen solucions a la problemàtica, totes qüestionables, com la creació de pisos de protecció social, lloguers garantits per als llogaters, destinació dels diners del fons de jubilació per a invertir en habitatges, establiment de preus màxims, l’entrada de nous pisos de lloguer en el mercat per part dels bancs, ajudes per part dels comuns per a promoure la construcció de pisos de lloguer, etc. Possiblement caldrà definir un conjunt d’iniciatives que provoquin una regulació raonable dels preus dels lloguers. Al meu entendre, les accions han d’anar en la línia de fomentar l’augment de l’oferta, posant al mercat del lloguer els pisos que actualment estan tancats, o de nova construcció. Si augmentés l’oferta, automàticament es regularien els preus.

I mentre esperem que l’executiu trobi la solució, sorgeixen notícies de noves promocions de luxe en diferents parròquies: les torres d’Escaldes, els habitatges exclusius del vell mig d’Andorra, la nova promoció d’Ordino o la voluntat de potenciar Beixalís i els Cortals com a zones de luxe amb la revisió del Pla d’Urbanisme d’Encamp. Tenir aquests pisos de qualitat té els seus beneficis per a l’economia del país però, en cap cas, posarà remei a la greu problemàtica de l’habitatge per als ciutadans andorrans.