Sèries

Gairebé no arribo a temps de fer la meva columna d’aquesta setmana. El motiu, bastant mundà, la tercera i darrera temporada d’una sèrie d’una plataforma digital americana que sincerament esperava i tenia ganes de veure. He de reconèixer que, tot i haver-me resistit al principi, he sucumbit totalment a seure davant la televisió i desconnectar del món durant uns moments cada dia. Quaranta-cinc, per ser més exactes, i treure temps de fer una altra cosa. La recomanació dels meus fills i d’una gran amiga, que em posava la música de la sèrie al despatx, van fer que “m’enganxés”. No hi ha retorn... Quan sento la música de l’inici, que per cert la tinc de to de trucada, m’envaeix un sentiment de felicitat, no ho puc evitar. De fet, ja he escollit el meu nom per formar part de la banda. Jo també tindré nom de ciutat. Però, a banda de la gran varietat de pel·lícules i de sèries a què es té accés, la plataforma empra trucs i estratagemes pròpies d’una ment manipuladora. El americans són capaços d’analitzar de manera individualitzada els teus gustos i proposar-te, no ja pel·lícules o sèries similars a les visionades, actuació que forma part del seu algoritme de recomanació, sinó que també personalitza les imatges de portada de les teves sèries i pel·lícules per fer-les més irresistibles a la teva personalitat. Disposen de més de dotze imatges de portada diferents per a cada pel·lícula o sèrie, i les van alterant segons el que pressuposen que és de més interès per a tu. Res és casual, i per això tenen més de cent milions de subscriptors. Us en posaré un exemple: per la pel·lícula Pulp fiction, si ets home, segurament podràs veure Uma Thurman en la portada, però si ets del gènere femení, la imatge serà de John Travolta. Així que ja sabeu, o bé us deixeu seduir per les propostes teledirigides o bé jugueu a confondre l’algoritme, que també és molt divertit.