Decadència parroquial

Coincidint amb tradicionals festes majors estiuenques, el Govern va engegar la setmana passada una campanya, anomenada Joves i Alcohol: Una responsabilitat de tothom, per sensibilitzar els joves menors d’edat dels perills que comporta la consumició d’alcohol. Aquesta acció institucional té també com a objectiu conscienciar altres actors implicats en aquesta problemàtica, com ara els comerciants (que no poden vendre alcohol a un menor), els tutors legals (que són responsables dels seus fills) i les administracions. Pel que fa a aquestes darreres, la Llei qualificada de seguretat pública del 2018 estipula que han de promoure accions, programes i serveis que tinguin com a objectiu la sensibilització i el foment del civisme i la convivència i la prevenció dels riscos per a la salut que comporta el consum de begudes alcohòliques i drogues tòxiques, sobretot per als menors d’edat. Sobre el paper la intencionalitat de la normativa queda molt clara, però a la pràctica tenim problemes greus. M’explico. Prenem com a exemple el comú de Sant Julià, que ha autoritzat durant la festa major la instal·lació de desenes de bars efímers al carrer, amb rètols atractius que promouen el consum d’alcohol a menor cost (d’un euro i mig la cervesa a 6 euros el litre de cubalibre). Es pot entendre aquesta acció com una acció de sensibilització vers el consum d’alcohol? No ho crec. Costa entendre com un comú pugui fomentar el consumisme d’alcohol, encara que sigui durant un període festiu, ja que el missatge que donaven aquells bars al carrer era molt clar, i de bars n’hi havia més que d’atraccions per als més petits. Quina imatge es dona com a parròquia, sobretot a les sis o les set de la matinada, quan les festivitats s’acaben i els carrers estan en un estat deplorable, plens de gots de plàstics i embolcalls diversos, o quan està citada en els diaris pels aldarulls causats durant la nit? La resposta, evidentment, és una imatge no gaire positiva.