Temps d'estiu

Des del lloc on soc contemplo l’horitzó infinit d’un mar blau etern, etern com els dies d’estiu, llargs i mandrosos des que s’aixeca el sol allà on se separa la línia imaginària del firmament de la Terra quan es mira des de lluny, de fons vaig escoltant de la veu de Michael Bublé A song for you, em delecto amb el seu ritme embriagador mentre prenc un cafè i amb l’efecte de la cafeïna deixo que la son s’ allunyi a poc a poc, sense pressa, que marxi amb els somnis d’una nit d’estiu. Començo a veure els primers banyistes, una família carregada d’estris de platja seguida dels menuts de casa, cadascun amb el seu cubell amb tamís, pala i rasclet, tot el necessari per poder fer castells de sorra; segurament es passaran hores i hores empastifats amb una barreja de sorra i protector solar i amb la felicitat de poder gaudir d’una jornada de platja. Per a la canalla una jornada de platja és tota una aventura, buscar petxines i pedres per fer-ne una col·lecció, submergir-se dintre de l’aigua i bussejar per tal de trobar, dintre del seu imaginari, algun tipus d’animal aquàtic, fer nous amics i compartir jocs i anècdotes per gaudir tots plegats d’un dia a la platja. Em fa rememorar els moments feliços viscuts a la platja amb els meus germans i els meus cosins, aquells estius plens de retrobaments i rialles còmplices, quan la innocència imperava entre els nostres pensaments i tot el que ens deien els grans era paraula sagrada i no rebatuda. Teníem a la nostra disposició dies interminables de jocs i d’esbarjo, combinats amb sortides al cinema i a les festes majors, plenes de paradetes amb l’olor dolça i ensucrada de les llaminadures artesanals, i com gaudíem, uns sí i d’altres no, dels focs artificials. El final de l’estiu i les vacances era un moment agredolç, ens havíem de dir adeu però sabent que hi hauria més estius. Tot ho tinc gravat a la memòria d’aquella nena petita que un dia vaig ser.