Ajuda en efectiu, sí o no?

Les cash transfers o ajudes en efectiu s’estan utilitzant en programes d’ajuda humanitària des de fa temps. Podríem dir que seria l’equivalent a les nostres prestacions socials: beques menjador, prestacions per fills a càrrec, ajuts per l’habitatge, entre d’altres.

Tot i els seus bons resultats, sempre generen dubtes de si els beneficiaris en fan un ús correcte o no. Està més que provat que els ajuts econòmics estan ajudant a disminuir la inseguretat alimentària, a incrementar el consum local, a millorar la productivitat i a mantenir els infants a escola. Com? Alguns exemples. A Jordània, a través del programa Hajati, les famílies vulnerables reben 28 dòlars al mes perquè els seus fills i filles continuïn anant a escola. En la visita que vam fer sobre el terreny el passat mes de gener, ens explicaven que aquests diners els servien per comprar material escolar, pagar el transport escolar o el metge. I els beneficis són que els qui reben aquesta ajuda tenen més probabilitats d’acabar l’escola secundària, s’incrementa la compra de material escolar, s’assegura que els nens se’n vagin a dormir amb l’estómac ple i baixa el risc que els menors treballin. A Tanzània, a través del programa Cash Plus per a adolescents, reben fons i formació per crear els seus propis negocis: des de petites produccions agrícoles o ramaderes fins a confecció i disseny de roba. I així es redueixen els matrimonis i embarassos precoços, l’explotació sexual o les malalties de transmissió sexual o el VIH i es milloren les oportunitats de feina i la salut mental. Ara bé, també està comprovat que les ajudes econòmiques soles no asseguren l’èxit del programa. Cal que vagin acompanyades d’un millor accés a altres serveis socials (informació i formació en habilitats com plans de negocis, cuinar o reproducció sexual, o suport psicosocial amb seguiment per part dels treballadors socials) i així és com s’ha de fer aquí i allà.