Actitud versus sort

Cada vegada que arribem a un encreuament de la carretera sense indicadors, ens veiem obligats a escollir una opció: o bé continuar per l’esquerra o bé agafar el camí de la dreta.

Normalment, i fent l’honor que es mereix el senyor Murphy, sempre agafarem el camí més llarg o el camí equivocat.

No obstant això, la nostra capacitat de reacció davant la situació significarà viure l’experiència com un error d’elecció o, pel costat contrari, tenir l’oportunitat d’apreciar la bellesa i condicions del camí equivocat. No podem limitar-nos a lamentar necessitar més temps del necessari per arribar al nostre destí, sinó que tenim l’oportunitat de poder gaudir del camí més llarg.

Si realment només ens centrem en la mala sort que hem tingut adoptant la decisió equivocada, serà del tot impossible veure les qualitats i avantatges que ens ofereix l’opció escollida. No és una qüestió d’aptitud sinó d’actitud no atribuir res a la bona o mala sort sinó apreciar tot el que tenim al nostre voltant, tot i que això signifiqui adaptar-nos a una situació no prevista.

Lògicament, no cal dir que l’exemple em serveix de metàfora amb la nostra pròpia vida: les decisions i els camins que decidim agafar o seguir ens marquen les nostres vivències.

La vida, dubtes, mereix gaudir una actitud positiva, apreciant tot el que se’ns ofereix com a resultat de les nostres decisions, tot i que de vegades potser el principi del camí sigui una mica més dur, com a resultat de la nostra decisió. Si es tracta del camí més llarg, un adequat afany de superació i, sobretot, la nostra actitud ens faran igualment arribar a allò que ens hem proposat aconseguir.

No és una qüestió de sort, la felicitat no és aconseguir ràpidament allò que volem, sinó el fet de gaudir el camí per a aconseguir-ho.