Enyoro la platja

Només he passat dos dies a la platja i ja l’enyoro. Aigua blava, neta, sol, una mica de vent refrescant, ulleres de sol i un cendrer portàtil. És tot el que necessito per desconnectar un parell d’hores i oblidar-me d’entrevistes, reportatges, notícies, fonts d’informació i altres exigències del dia a dia. M’agrada la meva feina, però, sincerament, m’ho passo millor de vacances. I això que, amb només dos dies de costa, m’he cremat com un pollastre a l’ast. Les pedres sobre les quals vaig estirar la tovallola, encara les sento a l’esquena i la cervesa fresca i bona que m’esperava al xiringuito em va costar un... dallonses. Ja ens entenem, no?

Estar de vacances és meravellós sobretot quan la resta de la gent també ho està perquè en la nostra professió és imprescindible que les persones estiguin treballant i no a la platja. Truques a un polític i no hi és, el cap de premsa d’un partit tampoc, ni els sindicats, ni els responsables de les associacions de comerciants. A les parapúbliques estan de vacances. No hi ha consells de comú, excepte a Escaldes. Gràcies, Trini Marín. Tot i que la salsa la va posar el conseller de L’A parlant d’una cosa tan refrescant com és l’aigua de Capesa. Avui [per ahir] tenim la festa major de Santa Coloma i esperem que Conxita Marsol ens deixarà alguna perla, sinó ja ens diran com es fa la secció diària. Per cert, gràcies, senyora cònsol, per ser en un acte i per repetir diumenge a l’arrossada popular. Ens farà declaracions i ens donarà menjar, i sincerament, no sé què em fa més il·lusió.

Explicades les misèries que envolten aquesta professió només puc acontentar-me recordant de nou aquells dos dies a la platja perquè en breu la roda informativa es tornarà a engreixar i tornaran a respondre els telèfons i la informació, a fluir. Arribats a aquest punt i sense més vacances fins al Nadal, m’acomiado del somni estiuenc fins a l’any vinent.