Nascuts per cometre errors

Quanta veritat hi ha en la popular expressió “Ningú és perfecte”. Sentir-te segur de tu mateix, veure’t com una persona plena, satisfeta, amb un alt concepte de tu mateix, amb una bona càrrega d’amor propi, i fins i tot àmpliament reconeguda, no et dona dret a pensar que ets perfecte, que ets immillorable. Ser una persona positiva i amb una magnífica actitud davant la vida, no implica necessàriament que les teves decisions no puguin ser errònies i que no et puguis equivocar. En l’anàlisi de tu mateix, inevitablement has d’introduir l’autocrítica, un valor que et farà millorar dia a dia i t’anirà conduint vers l’horitzó de la plena satisfacció personal i la felicitat.

Partint de la base que tots ens equivoquem, que tots cometem errors, l’autocrítica és fonamental i necessària. I opino que ho és en especial per a les persones entusiastes i amb un alt grau d’autoestima. Crec que vivint amb una actitud positiva, fet que venero, és fàcil perdre la capacitat autocrítica, i és ben evident que sense ella, és fàcil torçar-se, és fàcil desviar-se de la línia que condueix als objectius triats.

Dir-te no a tu mateix, equival a estar disposat a admetre que t’has equivocat; significa que has assumit l’error i que estàs disposat a corregir-lo i a aprendre’n. Reconèixer que t’has equivocat, t’ajudarà a refermar la seguretat en tu mateix, perquè jugaràs amb el gran avantatge de pensar que els errors, com també els èxits, formen part de la vida, i quan arriben, et causaran menys impacte negatiu que a les persones sense capacitat d’autocrítica.

Profund i encertat és l’aforisme de Tomàs de Kempis, canònic agustí del segle XV: “Posa els ulls en tu mateix i guarda’t de jutjar les obres alienes. En jutjar els altres s’ocupa un en va, erra moltes vegades i peca fàcilment. Jutjant i examinant-se a si mateix, s’empra sempre amb bon fruit”.