Les set claus
'Millennials' i solidaritat
Com poden les ONG fer que els ‘millennials’ col·laborin?
Cada generació és diferent, amb maneres de fer particulars. Dels Baby Boomers a les generacions X, Y, Z i, ara, els millennials, aquells nascuts entre el 1981 i el 1996 i ara ja adults, veiem com van canviant les formes d’interactuar amb i en societat. D’aquesta generació es diu que tenen més inestabilitat que les precedents, que són més impacients i ho volen tot ràpid, que no es comprometen tant a llarg termini però també que són la més diversa des del punt de vista racial i ètnic, la més nombrosa i la que està disposada a provocar canvis al món. Els seus hàbits evolucionen i la manera d’involucrar-se en allò que els interessa, incloses les ONG, també.
Segons un article publicat per StockCrowd, aquesta generació està canviant la seva manera de donar, de fer voluntariat o de difondre informació sobre les causes que defensa. I afegeix algunes dades que ja ens donen una pista de com ho fan: el 92% té un smartphone i el 85% és present a les xarxes socials. Asseguren que el 82% ha donat a alguna ONG en el darrer any i poden continuar col·laborant si la causa els interessa realment, els atrau personalment i està relacionada amb el seu futur (aquí em ve al cap el moviment Fridays For Future liderat per Greta Thunberg tot i que ella és encara més jove!).
I fa unes recomanacions: si les ONG volen que els millennials s’impliquin en la causa que defensen han de ser capaces de mostrar-los que la seva col·laboració marca la diferència de manera visible perquè ho puguin mostrar a les seves xarxes i han de poder fer microdonacions via web o telèfon. També volen estar ben informats, sempre digitalment, i sembla que els agrada poder llançar campanyes de donacions en el seu nom.
En resum, les ONG haurem d’estar molt al dia en tecnologia per arribar als més joves i caldrà que siguem creatives, digitals, participatives i transparents si volem ser atractives per als millennials i generacions posteriors.