Perseguint dimonis

És una tendència cada vegada més preocupant, la que tenim de demonitzar o idealitzar les persones amb massa facilitat, sense criteri o arguments. Enaltir o criticar personatges públics basant-nos en les informacions que obtenim de tercers, i que no sempre són fidedignes amb la veritat, suposa errar en nombroses ocasions en el nostre judici de valor. Si bé és cert que cadascú és lliure de pensar i expressar tot allò que consideri escaient, no podem obviar que sembla que sempre s’està esperant i desitjant que surtin informacions negatives del veí, el company o del polític de torn. És com si veure malament el del costat fes sentir millor aquelles persones que necessiten tenir un dimoni per perseguir. Una diana, el blanc de les seves crítiques. Ara li ha tocat a Salustià Chato, el secretari d’Estat d’Economia i Empresa, una persona íntegra i professional que ha demostrat sens dubte una gran vàlua professional en tota la seva trajectòria al servei de l’administració general. Realment pensem que és convenient apartar-lo d’un càrrec per al qual està sobradament preparat per fer una gran feina? Si és així, què volem realment? Personatges polítics perfectes i irreals que no hagin comès mai algun error? Una classe política professional del tot aliena al món real? Jo no, jo em quedo i aposto per valorar la professionalitat i vàlua de la persona, del polític o del veí del costat. Em quedo amb el que conec, no amb el que em diuen o publiquen. Em quedo, i em quedaré sempre, al costat de les persones valentes que decideixen treballar pel país, per tots nosaltres, tot i que en algun moment de la seva vida hagin pogut cometre un error a l’hora de fer la declaració de l’impost de la renda de les persones físiques. Amb tot el que tenim a sobre, no ens podem ocupar i preocupar de temes realment importants? Hem de fer un esforç i valorar el que realment importa, ja sigui de la nostra vida o de tot el que ens envolta.