Conciliació familiar i laboral?

Després de Meritxell, com cada any, el país torna a certa normalitat. Amb el final de l’estiu tanquen els esplais, casals, esports d’estiu i altres serveis que s’encarreguen, durant dos mesos, d’ocupar els nens i nenes amb activitats diverses; les escoles inicien un nou curs escolar i les acadèmies de llengües o de repàs, així com les diferents propostes d’activitats extraescolars (siguin esportives, lúdiques o acadèmiques), tornen a ser d’actualitat. Aquesta normalitat, però, amaga un problema greu de societat, ja que aquestes activitats ocupacionals són, per a molts nens i nenes, un substitut de la família fins que siguin capaços de quedar-se sols a casa. En efecte, la major part dels pares treballadors en el sector del comerç i del turisme tenen sovint moltes dificultats per conciliar la vida familiar i la laboral, ja que treballen els caps de setmana, sovint fins tard durant la setmana i durant les vacances escolars. I això en el millor dels casos, ja que alguns, per poder costejar les despeses derivades de les seves necessitats bàsiques (avui en dia, amb el salari mínim, es fa cada vegada més difícil assumir el preu d’un lloguer i el cost de la vida), han d’acumular més d’una feina. Nombrosos països occidentals han desenvolupat polítiques socials per ajudar la conciliació familiar i laboral, com ara l’obligació que els treballadors que tenen fills en edat d’escolarització facin una part de les seves vacances durant les escolars, l’ajustament del temps de treball en funció de l’edat dels nens, etcètera. Aquestes polítiques permeten a pares i fills compartir moments privilegiats i són essencials, segons els experts, per al desenvolupament maduratiu dels menors tot fomentant l’efectivitat i l’eficàcia dels adults en el treball. A Andorra, però, hi ha una manca clara de polítiques socials reals i efectives, ja que encara moltes famílies no poden conciliar vida familiar i laboral.