Inclusió i treball

La inclusió és un procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per poder participar plenament en la vida econòmica, social i política, i per gaudir d’unes condicions de vida normals. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió i la justícia social. Una societat inclusiva, per tant, disposarà i habilitarà mecanismes per assegurar la garantia dels drets humans, la dignitat i la ciutadania activa de totes les persones que la componen, i en aquest punt vull parlar d’inclusió. La meva manera d’entendre la inclusió es basa en el denominat model social i inclusiu i de drets humans i el meu màxim referent és la Convenció de les Nacions Unides per a les persones amb discapacitat (ONU 2006), que Andorra va signar el 27 d’abril del 2007. El conveni fa especial èmfasi en el dret de les persones discapacitades a la seva autonomia de vida i a la seva inclusió en la societat, i que els estats han d’aplicar mesures amb vista a la sensibilització en la societat envers la situació de les persones discapacitades. El treball és la millor via per a la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Conscients que l’objectiu final és l’accés al mercat ordinari de treball, cal seguir apostant per un model global que asseguri tant la continuïtat dels serveis d’inserció laboral a l’empresa ordinària amb eines com el treball amb suport, com que potenciï les capacitats de la persona. Segons la filòsofa Martha Nussbaum, l’“enfocament de les capacitats” es basa en la següent pregunta: “què és capaç de ser i fer cada persona?”. Potser si reflexionem una mica sobre aquesta pregunta podríem dir que segons les capacitats de cadascú i sense limitar-lo i segregar-lo: participar plenament en una societat diversa i inclusiva.