Independència i democràcia

Una jornada intensa la de divendres. Sec a descriure sensacions just després de l'acte de la plaça del Poble que tancava la visita del Copríncep Macron. Per tant, reflexions de sobrebot, pràcticament sense possible digestió prèvia. D'entrada, els trenta i pocs minuts del seu discurs final m'han semblat absolutament impecables. En la forma i en el fons. Té una brillant manera d'articular, amb silencis on toca per incentivar l'efecte a la idea expressada, cosa que pocs grans líders saben fer. Però sobretot, quan al fons, el més important, entenc que hi havia molts deures precedents fets per ell i, ben segur, pels serveis del seu equip com a Copríncep. Perquè m'ha fet la sensació que hi havia un coneixement molt aprofundit de la institució. Molt més enllà de referències històriques sobre l'origen, desenvolupament o sobre el paper de la seva figura en l'àmbit constitucional. El respecte a la tradició, en cadascuna de les seves intervencions als comuns, com també les referències, molt més institucionals, a Casa de la Vall, han tingut una evident continuïtat en el seu darrer parlament a Andorra, adreçat a la ciutadania. Abordant tots els temes d'actualitat i oferint una serena resposta a algun dels més calents, com el de l'avortament, mirant als ulls al grup que li demanava una resposta. Fins i tot en aquest tema, sigui quin sigui el posicionament particular de cadascú, que ell va fer públic en l'àmbit personal i com a president francès, va saber evidenciar l'essència del que és, a casa nostra, un coprincipat parlamentari. Les lleis i les decisions sobre qualsevol qüestió les fan i les prenen els andorrans, mitjançant els representants que han escollit. Amb tot, de la visita, em quedo amb el sentiment de proximitat a la gent mostrat des del minut 0, amb el trencament del programa inicialment previst, ja des de la primera visita a Canillo i que va continuar en totes i cadascuna de les parròquies.