La Biennal de Venècia

La participació d’Andorra a la 58a Biennal de Venècia ha estat motiu de control parlamentari a Govern. Es tracta d’una important inversió que fa el ministeri de Cultura, entorn dels 200.000 €, i que requereix importants dosis de pedagogia per ser entesa i compartida per la ciutadania –parlo per pròpia experiència–. Per aquest motiu s’ha de ser especialment curosos i transparents en la gestió econòmica del projecte i la proporció (i desproporció) dels diferents capítols de despesa.

Després de quatre edicions, és moment d’analitzar si la participació d’Andorra a aquest esdeveniment artístic internacional ha complert amb els objectius marcats pel Ministeri de Cultura. Contestar a qüestions com: quin és el retorn cultural i social? o com els artistes i, en quina manera, s’han vist reconeguts i beneficiats des de la seva participació i com per a la resta d’artistes del país, els és un revulsiu per al seu treball de creació?

Valorar perquè no sembla despertar interès entre el col·lectiu artístic –aquesta darrera edició eren només dos els artistes que optaven a anar a la mostra– com tampoc per a les institucions que promocionen Andorra (hi ha d’anar per valorar si és o no un bon aparador turístic?) ni tampoc per al sector privat relacionat amb la creació artística.

Apreciar les repercussions que ha tingut en l’animació cultural de la nostra comunitat i quina ha estat la seva repercussió en la creació de riquesa. Quins contactes s’han establert amb altres països i els seus creadors?, quines accions s’han fet de difusió dels treballs dels nostres creadors?

Entenem que els fruits poden trigar a materialitzar-se i que és complexa la seva traducció i materialització a casa nostra, però s’han esmerçat esforços i accions per contribuir a crear i mantenir un clima propici per a l’expressió artística com també les condicions materials que facilitin la manifestació d’aquest talent creador.