Lideratge

L’“aquí mano jo” com a forma de dirigir un grup de persones està perdent força, afortunadament! Guiar un col·lectiu amb la simple eina de l’autoritat està esdevenint una forma antiquada i poc efectiva per a conduir un grup de persones cap a l’objectiu cercat. Dirigir amb la imposició de tasques i, en algunes ocasions, infonent el temor pot provocar desmotivació i un menor rendiment dels treballadors d’una empresa.

Aquests dirigents estan deixant pas als líders, persones que tenen l’habilitat de guiar un col·lectiu amb motivació, sense necessitat de recordar quina és la seva posició dins l’organigrama. Això no només és vàlid en l’entorn laboral, on habitualment hi ha figures de comandament, sinó també en l’àmbit escolar, on un professor ha de guiar el treball dels seus estudiants amb el màxim entusiasme possible, o en l’àmbit de la política, on els líders de cada partit han de mantenir la confiança dels seus simpatitzants.

Un bon líder ha de ser abans de tot treballador, un més a l’empresa i predicar amb l’exemple. Ha de tenir molt clars els objectius, els projectes a realitzar i motivar els seus col·laboradors amb entusiasme, fer-los sentir importants i part de l’estructura. Ha de fomentar el treball en equip, crear un bon clima laboral i aconseguir treure el millor de cadascun d’ells. El líder també ha de saber comunicar amb empatia, assertivitat i transmetre seguretat.

La descripció d’un líder pot semblar un requeriment per a qualsevol dirigent del segle XXI, però malauradament encara existeixen comandaments autoritaris, verticals i unidireccionals. Possiblement es tracta de persones que encara no han entès l’evolució del model de gestió, amb temors de perdre la seva autoritat o que oculten unes debilitats personals. Al meu entendre aquests dirigents tradicionals tenen els dies comptats en un món on la innovació pren força i on els treballadors han de poder treballar amb la màxima il·lusió.