Pisos de lloguer socials comunals

Andorra sempre ha sigut un país d’acollida, els meus pares van arribar l’any 1965, no van tenir gaire problemes a trobar un habitatge, comprar un Ford Taunus i crear un negoci de venda d’electrònica just al costat d’uns grans magatzems, Cinecita. Eren temps d’Espanya de postguerra i es venien uns tipus d’artefactes que feien fotos al ficar-los en la part interior un rotllet de negatius de 12, 24, o 36 fotos, sovint de la marca Kodak o Agfa (Apple d’aquells anys) , i màgia, portaves aquell rotllet a revelar i tenies unes fotos per a l’àlbum familiar, que era com una xarxa social dels anys 60. Però d’aquell temps ençà molt ha canviat el nostre país, i desafortunadament uns dels canvis a pitjor ha sigut la falta d’habitatge a uns preus moderats, i és per això que em permeto obrir el debat de la implicació de tots els comuns en la creació de pisos de lloguer a un preu que sigui socialment adaptat a les famílies que necessiten un habitatge digne a un preu digne, i aquest dret, el d’un habitatge, vull recordar que és un dret constitucional. Vull proposar al comú la creació immediata d’una comissió sociourbanística que estudiï la construcció d’habitatges socials de lloguer en terrenys comunals edificables. Aquests poden ser finançats pel comú, amb una societat pública privada, o bé haurem d’estudiar la possibilitat d’una societat 100% comunal que estigui finançada per les entitats bancàries amb l’única garantia del terreny comunal, i evitar així que el deute de la corporació es vegi incrementat. També convido, amb tot el carinyo del món, els companys del comú de la Massana que obrin el debat de fer pisos socials de lloguer als edificis que han barallat de subhastar en la seva parròquia, i entre tots els comuns i Govern arribar a fer baixar el preu de l’oferta de lloguer mitjà actual del nostre país. I si entre tots els polítics no som capaços d’aconseguir-ho, ja ho sabeu, ens veiem en l’infern constitucional...