Creat:

Actualitzat:

El setembre sol ser moment de represa del curs polític. Generalment, és la festa nacional

–Meritxell–que dona la sortida. Enguany, s’ha vist reforçada per la visita del Copríncep francès, Emmanuel Macron. Un any més cal constatar la necessitat de consensuar normes de protocol que regulin les cerimònies de representació de l’Estat. Sabut és que qualsevol acte d’aquest tipus, en funció de l’ego més o menys pujat de cadascú, és subjecte als cops de colze de rigor. No és menys cert també que calen unes regles mínimes que, funció de la jerarquia institucional, de la tradició, de la història, del moment o del tipus d’acte, marquin l’espai dels diferents actors.

Tothom té assumit, per exemple, l’ordre protocol·lari de les parròquies plasmat a la Constitució (Art. 1.5). A partir d’aquí, sol ser el Cònsol Major de Canillo qui representa el col·lectiu dels Comuns en nombrosos actes. Ara bé, el text constitucional incorpora una nova figura definint Andorra la Vella com a capital (Art. 2.3); caldria doncs estudiar en quines ocasions aquest fet –que no deixa de ser significatiu– hauria de traduir-se en ocupació d’un determinat espai preferent, o no.

El mateix passa quan es tracta de representació de Consell i Govern (Títols IV i V). Si la Constitució glossa (Article 72.2) que el Govern “sota l’autoritat del seu Cap, dirigeix la política nacional i internacional d’Andorra”, no és menys cert que qui presideix el Consell General –el Síndic– és un elegit pel poble i no està sotmès al control polític, contràriament al Cap de Govern. Són elements d’aquest tipus els que havien fet que es mantingués la figura del Síndic com a primera autoritat en les cerimònies de representació de l’Estat, mentre que quan corresponien a guia política del moment, aquest passava a un segon pla, cedint la plaça al Cap de Govern. Pel que es veu, s’està canviant tal manera de fer. Potser seria important saber els criteris que ho sustenten.

tracking