Preocupa el futur d'Europa

Fa algunes setmanes que la Comissió Europea va publicar l’actualització de les seves previsions de creixement corresponents a l’estiu del 2019, que es fan sobre el creixement i la inflació fins al 2020 i inclouen els 28 països de la Unió Europea. Les previsions de creixement, tant per a la UE com per a l’eurozona, es mantenen pràcticament iguals. Per al 2019, un augment de l’1,4% i de l’1,2%, respectivament, i per al 2020, l’1,6% i l’1,4%. Només hi ha una disminució d’una dècima en el creixement previst per a l’eurozona el 2020. Això significa que no hi ha grans canvis en el diagnòstic econòmic global des de final d’abril; el context és de moderada desacceleració econòmica, la qual es podria veure agreujada si la guerra aranzelària entre els EUA i la Xina escalés. No obstant això, el primer semestre del 2019 es va comportar de manera una mica millor que l’esperada. En l’àmbit general, a escala europea es detecta un bon comportament dels mercats laborals i un hivern relativament suau que, per exemple, ha estat rellevant per a una millor evolució de la inversió en construcció del que s’esperava. Amb tot, continua sent un fet que cal destacar, com estan manifestant les posicions sindicals a escala europea, l’elevada dependència de la demanda externa i la relativa pèrdua de pes de la demanda interna com a determinant del creixement. Els anys de successives polítiques centrades en la competitivitat externa passen factura. La falta de to de la inversió o consum públic en un primer semestre de l’any en què algunes economies importants s’han situat molt a prop de la recessió (Alemanya i Itàlia). Un major impuls a la intervenció pública també està sent recomanat de manera reiterada per la Confederació Europea de Sindicats (CES), que es manté alerta de les dades macroeconòmiques i de l’evolució dels diferents mercats. Sense oblidar les possibles conseqüències d’un Brexit dur, sense acord amb la UE.