Donar veu (i vot)

Aquesta legislatura s’ha estrenat secretaria d’Estat de Participació Ciutadana. Però allò d’atorgar més poder als ciutadans en la qüestió dels afers públics ja es va posar en marxa la legislatura passada amb la iniciativa del pressupost participatiu. Tres-cents mil euros de la partida d’Ordenament Territorial es destinen a la idea ciutadana més votada. Ja hi ha una materialitzada (el pas elevat a l’altura de l’Estadi Comunal) i una altra en procés (els arbres de vent) i ara acaba d’arrencar la votació de la tercera edició, que escollirà el que ha de ser el tercer projecte ciutadà sortit dels pressupostos públics. Ahir a mitja tarda guanyava el tram de voravia entre la Massana, Erts i Arinsal i la idea clarament més original, una platja fluvial, quedava força lluny dels llocs més alts del rànquing. Si una cosa queda clara en la vintena de propostes presentades és la preocupació per la seguretat a la carretera (al volant i també caminant) i que el pas elevat a la CG-1 és una fórmula que es voldria estendre arreu del territori. Se’n proposen cinc: a Santa Coloma, a les zones encampadanes de Valira Nova i la Bartra, al Tarter i a l’avinguda Tarragona. El volum de votacions fins ahir a la tarda no els augurava molt futur però fins al 28 d’octubre poden canviar molt les coses. En tot cas, per a tranquil·litat dels diferents ideòlegs dels projectes ni un tenia el marcador a zero. El pressupost participatiu és un bon projecte però s’ha d’esperar que el concepte pugui créixer en iniciatives i ser més ambiciós durant aquests anys. Els poders públics hauran d’entendre que no es tracta només de tenir la població informada, també de donar-los veu més enllà de les cites electorals. I em venen al cap un parell de reunions de poble convocades per comuns les últimes setmanes per explicar la intenció de materialitzar inversions importants. Però la facultat de decidir la mantenen els que manen. Això sí no arriba abans la cita electoral...