Política i coherència

Sempre he pensat que la coherència ha de ser la norma en el recorregut vital personal i de la societat en general. Cal actuar en conseqüència a la vida, ajuda a fer-nos entendre i també a forjar una personalitat diàfana, marcant-nos línies de conducta coherents. Últimament, en política hem observat i alguns han endegat comportaments inusuals i incoherents. No penso que la pràctica política hagi de quedar exempta de coherència. En tot cas, però, darrerament i a causa d’aquestes actituds, la política està fortament desacreditada davant de l’opinió pública. És injust situar tots els polítics en el mateix sac però, ja que tot i havent-hi actuacions flagrants d’incoherència, amb canvis de timó sorprenents, no es pot dilapidar la credibilitat dels polítics en general, on encara queden practicants que poden presumir de ser conseqüents.

És ben cert que els estrategues de la política juguen amb els tempos i que, a vegades, en època preelectoral s’admeten jugades tàctiques prou estranyes, salvaguardant, però i sempre, les línies vermelles.

Aquí hem vist de tot, des d’aliances entre partits amb idearis diametralment oposats. Hem vist campanyes demolidores entre dos grups que s’han escridassat greument i llençat els plats pel cap. Ara governen junts com si res, intentant demostrar hipòcritament al sofert elector que s’han adonat, desprès de passar per les urnes, que compartien programa. Hem vist i sentit en directe candidats que defensaven, plantejaven i cercaven, mirant als ulls els ciutadans i ciutadanes, una conformació de pacte de govern ben concreta i a les quaranta-vuit hores oblidar-se completament de la proposta, i per a més estupefacció si es pot, unir-se amb l’adversari comú de campanya.

Personalment, com que un és vulnerable i naïf, vull pensar que la política continuarà essent una disciplina coherent i, com en totes les activitats, hi haurà actors i excepcions que la desprestigiaran sempre.