Totes les possibilitats

El novembre del 2018 s’adjudicava la redacció del projecte i direcció de les obres de construcció de la unitat de radioteràpia i s’albiraven diversos escenaris per a la seva gestió (per al 2020): “totes les possibilitats estan obertes”, deia el titular de Sanitat del Govern de Demòcrates per Andorra. Reunions amb l’Associació Andorrana contra el Càncer sota “llums i taquígrafs”, una escenificació perfecta. Mesos més tard, el programa electoral de DA recollia la creació d’una unitat de radioteràpia a l’hospital amb l’objectiu d’evitar el desplaçament i millorar la qualitat de vida dels pacients que requereixen aquest tractament. Juliol del 2019, el primer gerro d’aigua freda: l’executiu tripartit amb DA al front assegura que abans de tirar endavant el projecte ha d’analitzar altres opcions perquè ara –4 mesos escassos del compromís electoral– el tractament del càncer “va per altres camins” i es reconeix que la decisió es va fer amb “unes xifres que avui en dia no són vàlides”.

Van crear una expectativa

–desmesurada-, sabent que no era possible, van jugar amb les persones i les seves famílies que passen per la dolorosa situació de la malaltia i del trasbals personal i econòmic que suposa. Alguns parlen d’una improvisació més de la passada legislatura però no m’ho crec: el Govern,–amb els recursos i la informació que té, havia de conèixer la situació. Tenien l’oportunitat de cercar alternatives però van optar per l’oportunisme –sense escrúpols– electoralista. Un programa polític sense prendre nota del que és possible (Innerarity, 2002).

La responsabilitat del polític, si la promesa electoral no és possible, és la de fer propostes i donar solucions factibles que millorin l’actual situació. No es pot sortir donant voltes – marejant la perdiu- sinó que cal sortir oferint una proposta viable. Les accions acrediten les idees i no a l’inrevés. L’electorat no va entendre que totes les possibilitats estaven obertes i que la no-realització n’era una.