El futur dels docents

En alguns països asiàtics, els professors robots ja són una realitat. En el nostre entorn, tot i no tenir encara humanoides a les aules, la intel·ligència artificial ja comença a estar present en el món educatiu, posant en qüestió el futur del rol del docent.

Ja fa temps que existeixen aplicacions amb què es poden aprendre idiomes. Proliferen les plataformes d’acadèmies on podem trobar lliçons de qualsevol matèria i en qualsevol format, amb una qualitat destacable. Existeixen entorns virtuals que actuen com a entrenadors personals per preparar-se per a exàmens exigents, com el conegut MIR dels estudiants de medicina. Algunes universitats amb estudis en línia utilitzen els chatbots, programes que simulen converses entre els docents i els estudiants i que serveixen com a assistents per resoldre dubtes a qualsevol hora del dia.

De moment sembla que evolucionem cap a una substitució de tasques repetitives i sistematitzades dels docents, en la seva part de transmissió de coneixements o en les avaluacions més mecanitzades. Fins aquí podem pensar que la intel·ligència artificial aporta beneficis, tant als estudiants com als docents. L’automatització d’aquestes funcions més monòtones permet deixar més temps als professors perquè es dediquin a altres tasques com la resolució de dubtes, la motivació dels estudiants o el desenvolupament de competències com la reflexió o la creativitat.

El futur del món de l’educació és una incògnita, però sabem que el rol del docent està i seguirà canviant. Desconec quins són els límits de la intel·ligència artificial i si l’evolució tecnològica se centrarà únicament en la facilitació de les tasques o si posarà en perill la feina dels ensenyants. Però, en aquesta evolució tecnològica, el risc que interfereixin interessos econòmics i polítics amb la manipulació del que han d’aprendre o no els nostres estudiants és una qüestió ètica que penso que caldrà tenir en compte.