La figura del saig (I)

Es tracta d’una figura que es va implementar a Andorra el mes de maig de l’any 2016. Ara que ja fa tres anys i escaig que ha començat el seu camí, podem entrar a valorar diversos aspectes positius i negatius que han quedat palesos.

Tot i ser professionals del dret, investits de funció pública amb diferents funcions com són estendre actes de presència, organitzar subhastes públiques i exercir l’administració judicial en els procediments concursals, la tasca més desenvolupada és la d’efectuar requeriments extrajudicials de pagament en l’àmbit civil i administratiu. D’aquesta manera, un cop existeix una sentència o un acte executiu, són el professionals que porten a terme la darrera part del procés, i que al cap i a la fi constitueix la satisfacció de la persona física o jurídica que insta el procediment judicial, com és el cobrament d’un deute.

D’aquesta manera, es pretenia agilitzar els procediments d’execució als quals la Batllia no podia donar curs per falta de mitjans. Val a dir que es tracta d’una figura del tot necessària per garantir l’eficàcia de la justícia en un Estat de dret, però que s’han de realitzar les modificacions legals necessàries per donar acompliment als objectius que marca la llei.

Aquestes modificacions a títol d’exemple serien, primer, la del procediment de notificació. Actualment les notificacions dels procediments d’execució les realitzen empreses privades, que no garanteixen que es tracti d’una notificació fefaent, ja que el fet de deixar un paper a la bústia en cap cas constitueix prova que la persona l’ha rebuda. En segon lloc, el fet de no disposar d’un registre de la propietat a Andorra o un registre d’embargaments dificulta la tasca d’identificar els béns immobles de les persones deutores o els embargaments travats amb anterioritat.

Finalment, la manca de col·laboració efectiva d’entitats públiques i privades a fi i efecte de procedir a realitzar l’execució també dificulta el procediment.