Pobre comerç

Assistim incrèduls i preocupats per les notícies que podem llegir a la premsa andor­rana. Els comerciants andorrans volen que se suprimeixin les franquícies de 300 euros per a les mercaderies que entrin a Andorra, volen que qualsevol mercaderia que la gent pugui comprar a l’estranger pagui el seu cor­responent IGI a Andorra. Fantàstic, però què pot passar si els comerços del regne d’Espanya i França sol·liciten el mateix?, amb els mateixos criteris dels comerciants andorrans, tota compra efectuada a Andorra que pagui l’IVA comunitari tant a França com a Espanya, aleshores... pobra Andorra. Em sembla que abans de fer volar coloms s’haurien d’analitzar els autèntics problemes del comerç andorrà, realment creieu que és el 4,5% d’IGI que les franquícies no paguen o pel contrari és l’enorme pes que tenen els lloguers dels locals comercials sobre el resultat de l’explotació d’aquests. Si el problema del comerç andorrà és el 4,5%, si aquest és el motiu de la poca competitivitat comercial que tenim com a país, ja ens ho podem fer mirar. En lloc de treballar per mirar de ser més competitius en productes i preus, si en lloc d’apostar per la qualitat i el servei continuem apostant pel baix cost i la mà d’obra barata, el comerç andorrà no té solució. Cal reinventar-se, comerç electrònic, plataformes digitals, formació continuada dels seus treballadors i una urgent regulació del preu dels lloguers, allò que ningú gosa abordar i que realment està matant el sector comercial d’aquest país. Ni la CEA, ni la PIME, ni la Cambra de Comerç són capaces de liderar la reconversió del comerç andorrà, en lloc de trobar com a únic culpable del problema l’IGI. S’ha de posar el que s’ha de posar sobre la paella, quants negocis avui en dia estan regentats pels propietaris dels locals, aquests han passat de comerciants a rendistes i, a més a més, són els que dicten les normes del comerç.