D'Instagram, instagramera

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat una llista amb 510 termes que el Termcat ha normalitzat i que responen a usos de la llengua que els parlants ja havien integrat sense remordiments. Aquesta inundació de mots, molts dels quals perta­nyen al camp lèxic de les noves tecnologies, demostra que el Termcat s’ha posat a treballar a velocitat de banda ampla i que la llengua és un artefacte per a la comunicació ben viu.

D’entre totes les aportacions, hi destaquen els substantius derivats dels noms propis de xarxes socials com Facebook, Instagram o YouTube. Així, la persona que difon continguts en aquestes plataformes passa a ser facebookera, instagramera o youtubera. A l’arrel, formada pel nom comercial, s’hi afegeix el sufix -er / -era, que descriu els aficionats a alguna cosa i permet, a més, la flexió de gènere i un ús no sexista de la llengua. Quant a la grafia i la fonètica, es manté l’original en anglès per evitar formes tan allunyades de la realitat com iutubera o feisbuquer. No és així, en canvi, per als usuaris de Twitter, que són tuiters i tuiteres, o bé piuladors i piuladores, que quan publiquen un missatge fan és un tuit, piulada, o un retuit, repiulada, si difonen el d’algú altre. Del costat fosc de la xarxa, destaca el substantiu trol que defineix la persona que troleja, és a dir, genera polèmica amb les seves aportacions. També és possible, a partir d’ara, parlar de ciberassetjament, quan l’acció es produeix a través d’internet, o sextorsió, si hi ha amenaça de fer públiques imatges comprometedores, sovint aconseguides gràcies al sèxting, els missatges de contingut sexual que s’envien els enamorats 2.0.

Amb tot, impacta bibliotuber o bibliotubera, la persona que publica vídeos amb recomanacions de llibres. De moment, no n’he vist cap, però si el Termcat l’ha inclòs és perquè era necessari. Mai ha quedat del tot clar què va ser primer, si l’ou o la gallina.