El risc de patir un ictus

El terme ictus, del llatí cop, s’utilitza per descriure les conseqüències de la interrupció sobtada del flux sanguini a part del cervell o la ruptura d’una artèria o vena cerebral. Quan la sang no arriba d’una manera adequada, la funció de la part del cervell que ha quedat afectada es pot alterar de forma transitòria o permanent. De forma col·loquial l’ictus també es coneix com a vessament cerebral, embòlia, trombosi o apoplexia. Els ictus poden provocar diversos graus de discapacitat en funció de la part del cervell afectat. Si no es rep el tractament a temps caldrà fer rehabilitació, ja que pot causar una discapacitat important, sobretot entre les persones més grans. En els darrers anys han aparegut diversos tractaments que, si es fan servir en les primeres hores d’evolució de la malaltia, poden reduir les seqüeles. Això és molt important perquè com menys temps passa entre el moment de l’ictus, en què es talla la circulació sanguínia, i l’inici del tractament, en què es recupera la circulació, més augmenta el nombre de neurones capaces de recuperar-se. El 29 d’octubre se celebra el Dia mundial de l’ictus, impulsat per l’Organització Mundial de l’Ictus (OMI), que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre el risc de patir un ictus en la prevenció i el tractament d’ aquesta malaltia, que cada any afecta prop de 15 milions de persones arreu del món. D’aquí la importància de la prevenció de la malaltia mitjançant algunes mesures: controlar la pressió arterial, fer activitat física, mantenir una alimentació sana i equilibrada, reduir el colesterol, mantenir un pes saludable, deixar de fumar i evitar els ambients amb fum, reduir el consum d’alcohol, detectar i tractar la fibril·lació auricular, controlar la diabetis, gestionar l’estrès i la depressió... Quasi un de cada sis accidents vasculars cerebrals s’associa a una manca de ben­estar mental. Un de cada 6 de nosaltres patirà un ictus.